diumenge, 19 d’abril del 2015

Tema_05. Materials Metàl·lics_2. El cicle de l'acer


 


Fes clic damunt la imatge per descobrir les etapes de fabricació d'aquest material metàl·lic tan utilitzat en la indústria.
I pewr saber-ne més fes clic a l'enllaç següent anomenat EURO INOX, una pàgina molt interessant al voltant del món de l'acer.
http://www.euro-inox.org/e/map/other/video/teamstainless3/large/SP/DSL_3_SP.html








Els materials metàl·lics_2. Processos Industrials. Animació

Fes clic damunt la imatge següent i trobaràs una web amb animacions de com són els diferents processos industrials.

diumenge, 8 de març del 2015

Origen i fabricació dels esquis.

ORIGEN DE L'ESQUI. 
Les primeres referències històriques de què disposem es remunten cap a l'any 2500 a.C. Una és un gravat en pedra de feldspat que va ser descobert a l'illa de Rodódy (Noruega) en el qual apareix la figura d'un caçador amb esquís, d'aquella mateixa època ha estat descobert una representació de caçador entre rens a Rússia.
Tres mil·lennis després apareix el primer testimoni escrit de l'Historiador Bizantí Procopius , qui cap a l'any 500 d.C.,relata una carrera sobre la neu en un poble allunyat del nord. A la Xina es troben documents que esmenten als pobles nòrdics, que caçaven portant "cavalls de fusta" als peus.
L'ús de material "especial", per desplaçar-se, caçar, lluitar o comerciar, en zones nevades és una constant en la història dels llocs en tals condicions, (on les cavalleries no podien resoldre el problema) Existen importants col·leccions de material, com les de l' Holmenkollen Ski Museum o el Nozawa Ski Museum , que demostren com els esquís mesuraven entre 0,80 i els 3,50 m . - materials que pesi obeir a factures pràctiques tot just evolucionen fins i tot avançats el segle XX.
L'esquí contemporani neix amb el noruec Sadre Norhein que cap a 1850 cregui la tècnica telemark , passant de ser un mitjà de subsistència a constituir una activitat esportiv. (...) Font del text:  http://www.xtec.cat/~mmusson3/esportshivern.htm

dilluns, 2 de març del 2015

Esborrant estereotips

Què són els estereotips? 
Com modifiquen la nostra convivència amb els demés?  Fes clic damunt de l'enllaç següent:





dijous, 26 de febrer del 2015

Coneguem els arbres i els úsos de la seves fustes.

Per conèixer els arbres que hi ha al nostre entorn fes clic damunt la imatge i avi'am si en reconèixes algun!



Classificació de les fustes naturals

FUSTES TOVES. En general es tracta d'arbres resinosos de fulla perenne, de color blanquinós i fàcils de treballar, com el pi o l’avet.
Avet roig
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta pràcticament blanca betes de color groc pàl·lid.
Aplicacions: Taules harmòniques per a pianos i caixes de ressonància de violins.
Balsa
Procedència: Amèrica del Sud.
Descripció: És la més tova i lleugera de las fustes tropicals, de color rosat o beige pàl·lid. Es treballa molt bé.
Aplicacions: Aïllaments, reforços de flotació, maquetes i embalatges.
Pi silvestre
Procedència: Europa i Nord d’Àsia.
Descripció: Fusta tova i resinosa de color clar amb betes rogenques.
Aplicacions: Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.
Pollancre o Xop
Procedència. Europa.
Descripció: Fusta molt comú. És lleugera, de color groc-rogenc.
Aplicacions: Embalatges, pasta de paper i fusteria barata.
Til·ler
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta tova, lleugera i flexible. Es treballa molt bé. Te poca resistència mecànica.
Aplicacions: Esclops, talles, llapis i bastons.

FUSTES DURES. Corresponen a arbres de fulla caduca, com el freixe, el noguer, el roure, el faig i l’ivori.
Caoba americana
Procedència: Amèrica Central i del Sud.
Descripció: De color rosa clar, encara que s’enfosqueix amb el temps. És compacta, de gra fi, quasi sense porus i amb vetes llargues. Es fàcil de serrar, polir i envernissar.
Aplicacions: Mobles de luxe, embarcacions, talles i xapes.
Faig
Procedència: : Europa, Nord d’Àsia.
Descripció: Fusta de color marró blanquinós que passa a rosat, es comporta bé davant la compressió.
Aplicacions: Mobles, ebenisteria i treballs de construcció.
Freixe
Procedència: Europa i Nord d’Àsia.
Descripció: : Fusta dura de color blanc lleugerament rosada, de gran elasticitat i tenacitat.
Aplicacions: Mobles corbats, mànecs d’eines, equips esportius, ebenisteria, contraplacats.
Ivori
Procedència. Índia, Sri Lanka i Àfrica tropical.
Descripció: Fusta tropical molt densa. El seu color va del marró fosc al negre. S’envernissa amb dificultat.
Aplicacions: Instruments musicals, mobles de luxe i petits objectes tornejats com mànecs per a coberts.
Noguer
Procedència: Europa.
Descripció: Fusta mitjanament dura que es treballa amb facilitat.
Aplicacions: És molt apreciada. Tornejats, xapes, ebenisteria i mobles de qualitat.

Les presentacions de la fusta

Fusta sense transformarTaulons de fusta massissa i llistonsLes seves propietats varien segons l'espècie d'arbre i s'utilitzen en mobles, perfils de fusteria, encofrats i estructures.
Fusta tractadaFusta sotmesa a diferents tractaments protectors o físico-químics que milloren la seva durabilitat protegint-lo de la degradació per humitat, fongs i insectes. S'utilitza en vaixells, travesses de tren, jardineria, decoració del paisatge, i en general, fusta situada a la intempèrie.
XapesLàmines de fusta molt fines amb espessor uniforme de fins a 7mm. Gràcies al seva flexibilitat s'utilitzen en la fabricació d'instruments musicals, revestiments, decoració, portes i mobiliari.
Taulers de contraplacatLàmines encolades disposades a cap-i-través en nombre imparell. S'utilitzen per a fer taulers amb aplicacions decoratives (mobles, fusteria, revestiments), estructurals cobertes, forjats, tancament de murs, envans, ànimes i bigues, encofrats, caixes i embalatges) gràcies a la seva lleugeresa i alta resistència, i fins i tot en la fusteria naval i aeronàutica.
Fusta tècnicaTaulers d'aglomeratPoden estar formats per partícules de fusta o d'altres materials com a cànem, lli, etc. S'utilitzen en mobles i elements estructurals.
Taulers d'encenalls OSBEs fabriquen aplicant pressió a encenalls de fusta alineats i encolats, formant capes (OSB: oriented strand board). Les seves propietats són similars al contraplacat, però amb millor aprofitament dels recursos forestals. S'utilitza en aplicacions estructurals i en decoració i fusteria.
Taulers de partícules i fibres (DM)S'obtenen aplicant calor i/o pressió a una base de fibres lignocel·lulósiques. S'usen fonamentalment en fusteria, laterals de mobles posteriors, calaixos, etc. També en acabats d'automòbils, caravanes, caixes de música i revestiments.
Laminats i microlaminatsEs fabriquen per encolat a pressió i en calent de làmines paral·leles. La seva capacitat anisotròpica (treballar en el sentit de la fibra) li atorga aplicacions en la construcció i elaboració d'estructures (bigues, cíndrics, tancament de forjats, murs, cobertes...) i altres usos com embalatges especials, mobles, sòls de camions, vaixells, etc.

Per saber-ne més fes clic als enllaços següents:

Producció de fusta a Catalunya l'any 2013